Vam fer un pacte: si volíem viure bé, ens havíem d’esforçar. El punt de partida era bo – el coixí que, qui més qui menys, ens podien oferir els nostres pares – i el que passés a partir d’aquí ja depenia de nosaltres. Si complíem la nostra part del contracte, tot aniria bé. Hi va haver un dia, però, que l’Anne se’n va adonar que era absolutament incapaç de fer una tasca rutinària; un simple encàrrec: tornar una camisa, trucar …
Blog Posts
Una d’aquelles tardes de juliol que no pots assegurar ni quin dia de la setmana és. El mercuri a la trentena, la panxa plena i els ulls lluitant per mantenir-se …
Se’ns escapa un somriure que es dibuixa sense haver-lo ordenat. Els ulls brillen. La dopamina comença a regar-nos el cervell. Cridaries, repartiries abraçades o fins i tot arrencaries a ballar. …
L’últim any ens ha canviat la vida. Hem topat amb una vulnerabilitat de la que ens pensàvem vacunats. La nostra vida – privilegiada – també podia saltar pels aires, i …
Ara tornen -si és que mai han marxat – les declaracions, contradeclaracions, acusacions i retrets, una de les obligacions del periodisme és destriar el gra de la palla i ajudar …
L’altre dia vaig fer anys. Quants? Tant li fa. Pocs pels que pensen que «qui els tingués» i molts per aquell nen que es mirava el que ara soc jo …
Una nit de desembre truquen a la porta del pis. Fa molt fred. És estrany que vingui algú a aquella hora. La Jean havia aprofitat un moment de calma -sorprenent- …
