L’altre dia vaig fer anys. Quants? Tant li fa. Pocs pels que pensen que «qui els tingués» i molts per aquell nen que es mirava el que ara soc jo i hi veien un senyor amb la vida ja feta. L’altre dia vaig fer anys i no va ser com fins ara. Quan créixer era mirar sempre endavant. Quan només et fixaves en les noves oportunitats d’obrir etapes, d’encetar projectes. De pensar només a quins llocs em portaria el nou …
Blog Posts
Una nit de desembre truquen a la porta del pis. Fa molt fred. És estrany que vingui algú a aquella hora. La Jean havia aprofitat un moment de calma -sorprenent- …
Vivim dies en que l’excepcionalitat s’ha fet norma. Dies de buidor i reclusió forçosa. No estem confinats, però les sensacions ja s’assemblen massa a les de fa uns mesos. Els …
Si l’haguéreu vist plorar, mai no l’hauríeu oblidat, com jo que sempre el duc dins del meu cap. Ho cantaven els Obrint Pas, i per mimetisme ressonava als nostres caps …
Primer de setembre, cap d’any oficiós. És ben bé que per molt que el calendari s’entesti en apuntar al gener, al nostre imaginari tot comença quan arriba setembre. La data …
Era la tardor del 2012. Recordo només entrar a aquell despatx de la UPF i quedar-me paralitzat. L’havia vist tantes vegades a la tele que ara tenir-la allà al davant, …
Les llengües nòrdiques tenen una peculiaritat que m’encanta: fan servir paraules concretes, que només existeixen en aquell idioma en qüestió, i que serveixen per definir conceptes als que aquí parem …
