Una nit de desembre truquen a la porta del pis. Fa molt fred. És estrany que vingui algú a aquella hora. La Jean havia aprofitat un moment de calma -sorprenent- per fer-se una banyera. El seu marit feia uns mesos que havia mort i ara era ella tota sola qui es feia càrrec, com podia, dels seus deu fills. Va sortir-ne ràpid i va anar a obrir. Fora hi havia dotze persones, quatre dones i vuit homes. Tots anaven encaputxats. …
Blog Posts
Vivim dies en que l’excepcionalitat s’ha fet norma. Dies de buidor i reclusió forçosa. No estem confinats, però les sensacions ja s’assemblen massa a les de fa uns mesos. Els …
Si l’haguéreu vist plorar, mai no l’hauríeu oblidat, com jo que sempre el duc dins del meu cap. Ho cantaven els Obrint Pas, i per mimetisme ressonava als nostres caps …
Primer de setembre, cap d’any oficiós. És ben bé que per molt que el calendari s’entesti en apuntar al gener, al nostre imaginari tot comença quan arriba setembre. La data …
Era la tardor del 2012. Recordo només entrar a aquell despatx de la UPF i quedar-me paralitzat. L’havia vist tantes vegades a la tele que ara tenir-la allà al davant, …
Les llengües nòrdiques tenen una peculiaritat que m’encanta: fan servir paraules concretes, que només existeixen en aquell idioma en qüestió, i que serveixen per definir conceptes als que aquí parem …
Plens de pols i de pors, buits de pau i de glòria. Vam cultivar un verges deliciós, al raval de la història. Ho cantaven els valencians Zoo, aquells dies de …
