Vivim dies en que l’excepcionalitat s’ha fet norma. Dies de buidor i reclusió forçosa. No estem confinats, però les sensacions ja s’assemblen massa a les de fa uns mesos. Els dies passen de casa a la feina i de la feina a casa, si no és que som dels que hem adoptat la feina a casa. I ens supera el temps. Allò que abans tant ens mancava, ara ofega una mica per excés. I amb allò que ens empeny – …
Blog Posts
Si l’haguéreu vist plorar, mai no l’hauríeu oblidat, com jo que sempre el duc dins del meu cap. Ho cantaven els Obrint Pas, i per mimetisme ressonava als nostres caps …
Primer de setembre, cap d’any oficiós. És ben bé que per molt que el calendari s’entesti en apuntar al gener, al nostre imaginari tot comença quan arriba setembre. La data …
Era la tardor del 2012. Recordo només entrar a aquell despatx de la UPF i quedar-me paralitzat. L’havia vist tantes vegades a la tele que ara tenir-la allà al davant, …
Les llengües nòrdiques tenen una peculiaritat que m’encanta: fan servir paraules concretes, que només existeixen en aquell idioma en qüestió, i que serveixen per definir conceptes als que aquí parem …
Plens de pols i de pors, buits de pau i de glòria. Vam cultivar un verges deliciós, al raval de la història. Ho cantaven els valencians Zoo, aquells dies de …
A les portes de tancar la setena setmana de confinament, aixeco la vista i em pregunto: què n’he après de tot aquest sotrac? Que el nostre temps no valia tant. …
