Si l’haguéreu vist plorar, mai no l’hauríeu oblidat, com jo que sempre el duc dins del meu cap. Ho cantaven els Obrint Pas, i per mimetisme ressonava als nostres caps i ho cridaven els budells. Mai l’havíem vist plorar, però no el podíem oblidar. Perquè era mirall. Era nosaltres. La generació que es va fer gran impregnada d’aquell abril del 1993 a Montanejos. Crits, pancartes, poemes i cançons. La imatge impactant de la Betlem, la seva germana, pujant a un …
Blog Posts
Primer de setembre, cap d’any oficiós. És ben bé que per molt que el calendari s’entesti en apuntar al gener, al nostre imaginari tot comença quan arriba setembre. La data …
Era la tardor del 2012. Recordo només entrar a aquell despatx de la UPF i quedar-me paralitzat. L’havia vist tantes vegades a la tele que ara tenir-la allà al davant, …
Les llengües nòrdiques tenen una peculiaritat que m’encanta: fan servir paraules concretes, que només existeixen en aquell idioma en qüestió, i que serveixen per definir conceptes als que aquí parem …
Plens de pols i de pors, buits de pau i de glòria. Vam cultivar un verges deliciós, al raval de la història. Ho cantaven els valencians Zoo, aquells dies de …
A les portes de tancar la setena setmana de confinament, aixeco la vista i em pregunto: què n’he après de tot aquest sotrac? Que el nostre temps no valia tant. …
Sona el despertador i encara hi ha aquella estona. No us passa a vosaltres? No dura ni un minut, encara amb els ulls entreoberts. I penses que tot era mentida, …
