El 14 d’abril de l’any 1937, quan les bales de la Guerra Civil ja feia prop d’un any que ressonaven, es va celebrar una cita esportiva curiosa: el Trofeu Pedal Antifeixista. Una cursa ciclista que pretenia unir el front d’Aragó amb la rereguarda barcelonina creuant tot el país en cinc etapes, amb la intenció de professar al seu pas el compromís amb els valors de la República i l’antifeixisme. La cursa, que l’organitzava el diari El Diluvio però comptava amb el suport del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i del Comitè Català Pro-Esport Popular, també havia de servir per recaptar fons per l’entitat Socors Roig Internacional, re–creada l’any anterior amb la intenció d’unir sinèrgies amb moviments antifeixistes d’arreu del món.
En total eren 700 quilòmetres que arrencaven a Peraltilla, a la comarca aragonesa del Somontano, i tenien finals d’etapa a Lleida, Tarragona, Manresa, Girona i Barcelona. En aquella primera – i única – edició del trofeu hi van participar finalment 44 corredors. La majoria eren de clubs barcelonins, però també n’hi havia de Terrassa, Girona, Madrid… i Tarragona: la Unió Ciclista William Tarin. De fet, molts d’aquests corredors eren soldats que ja combatien al front i van haver de demanar permís a l’Exèrcit Popular per poder participar-hi. Alguns el van aconseguir, però d’altres no.
Coincidint amb el 80è aniversari de la cursa, l’abril de l’any 2017, un grup de bons ciclistes i millors historiadors del grup El Nervi de la Llibertat van decidir aprofitar la cita per recuperar la cursa. Aquell any, van recrear l’ambient viscut aquell 1937 i van recórrer la primera etapa, que unia l’Aragó amb la capital del Segrià. L’escena es va repetir l’any passat, però aquest cop amb Tarragona com a meta i passant per alguns dels escenaris de les Garrigues i el Priorat on es van allotjar molts dels Brigadistes Internacionals arribats d’arreu del continent per combatre amb el bàndol republicà.
Aquest passat diumenge 14 d’abril, també fent quadrar la data amb l’aniversari de la proclamació de la II República i amb el dia d’arrencada del Pedal Antifeixista del 37, la imatge es repetia. El blanc i negre dels retalls fotogràfics que ens ajuden a recordar aquell 1937 mutaven cap al negre i vermell antifeixista que lluïen els mallots de la quarantena de corredors – quatre menys que a la cursa original – que, puntuals a les 7 del matí s’aplegaven al pàrquing de la platja del Miracle per rememorar la tercera etapa d’aquella peculiar cita ciclista: els 103 quilòmetres que, per l’interior, separen Tarragona de Manresa, passant per Vila-rodona, Santes Creus, Querol i creuant l’Anoia fins arribar al Bages. Esport i memòria històrica, que en aquesta edició va dedicar els esforços intel·lectuals en recuperar el record de maquis poc coneguts com Els Patacons, un grup guerriller que es va fer seu el Camp de Tarragona durant els anys 40.
A la memòria de Neus Català
Aquesta dèria d’unir història i pedals ens va portar l’any passat a fer una escapada als Guiamets, al Priorat. Hi vam poder visitar la Neus Català, l’única supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrük i una referent en lluita per la memòria antifeixista. El destí va voler que la seva vida s’apagués aquest dissabte, després de 103 anys. Com curiosament són també 103 els quilòmetres que separen Tarragona de Manresa i que van servir-li com a petit homenatge. Ara toca saber fer-nos dignes del seu llegat. Neus, com ens deies ara fa un any: No passaran!
“Preservar la memòria és un deure cívic”, deia la Neus Català. En els temps obscurs que ens toca viure, amb aquesta voluntat s’ha teixit la recuperació del Pedal Antifeixista.
